Bé, sempre he dit que el pitjor d'escriure és començar. De fet això ho podria aplicar a molts aspectes de la meva vida. Molts cops em costa molt prendre la inciciativa, arriscar-me o començar de zero. Però en aquest cas, l'inici d'aquest blog m'entusiasma molt! :)
Em presentaré com cal. Em dic Lyla i tinc la mateixa edat que les meves companyes de Blog. Em considero una persona alegre, irònica, bromista però molt realista. M'agrada tenir els peus a terra i potser per això sóc força pessimista. A més d'això sóc una gafe confirmada. Si si, no una d'aquelles noies que un dia tot li va malament i diu: Sóc gafe!. Jo sóc gafe, cada dia, cada hora i cada minut...i vivo con ello. Tot i aquest petit defecte em considero una persona amb molta paciencia i bastant tranquila. La resta ja ho anireu veient.
A la Naive la vaig coneixer fa un any i mig. La veritat és que ja la coneixia abans de vista ja que anavem al mateix institut, i me l'havia creuat per passadissos, al pati, etc... i no la tragava!! La veia una noia creguda, calentabraguetas (dicho finamente! xdd) i paba, moooooolt paba! Però la meva visió d'ella va canviar totalment quan l'any següent ens va tocar a la mateixa classe i en conseqüència, ens veiem a totes hores. Poc a poc vaig anar parlant amb ella, agafant confiança fins al punt que la vaig convidar a venir de vacances amb el meu grup d'amics! (mira si soy bueeena persona! :) ) La meva persepció d'ella va canviar radicalment, fins al punt de que ara és una de les meves millors amigues. Suposo que aquest és una de les lliçons que et dona la vida: no jutgis mai a algú sense coneixe'l.
En canvi a la Bee la conec desde ben petita (si, encara que sembli impossible abans era mooolt més petita!). Ens coneixem desde que teniem 10 anys i desde llavors em compartit classes, vacances, plors, juergues...i per que negar-ho....NOIS! Si noies, si....la Bee i jo tenim una extranya mania de compartir nois....Més endevant ho podreu comprobar. Però malgrat ser una persona amb un caràcter totalment incompatible amb el meu, hem aguantat tots aquest anys juntes i considero que ens queden mooooolts més per aguantar-nos! :)
Està clar, que aquestes dos petardes són pilars fonamentals de la meva vida.
Pel que fa tema nois....JA! ME RÍO! xdd
Començaré pel que va ser el més important per mi ( i el que continua sent-ho). Es tracta d'un noi del meu poble anomenat A (está en proceso de encontrar su mote!) amb el que vaig estar sortint 6 mesos (és la relació més llarga que he tingut). El vaig coneixer durant un estiu i em vaig quedar totalment pillada. Va ser una relació bastant tormentosa i amb la que vaig tenir molt problemes personals bastant desagradables. Quan jo estava Bcn ell casi mai trucava, i quan ho feia les converses eren bastant monótones. El dia dels meus 16, si no recordo malament, no em va felicitar, i això va ser la gota que va vessar el vas. Al dia següent el vaig deixar. No cal dir que deixar a la persona que estimes no és gaire fàcil. Actualment ell està sortint amb una noia desde fa 1 any i mig i pel que sembla la cosa els hi va força bé. Pel que fa a nosaltres tenim poca relació ja que ens veiem poc, però seguim compartint pessigolles a l'estomac quan ens topem per sorpresa. Va ser el primer, i el primer no s'oblida.
Després d'ell vaig liar-me amb altres nois i vaig estar durant 2 mesos amb un altre noi del poble. Res important. Fins que l'any passat, durant la festa major d'un poble del costat meu vaig coneixer al sr.G (també en procés de trobar el seu mote). Vaig estar de rollo amb ell durant tres mesos. Per mi mai va ser res serio per que ja havia tingut males experiencies de relacions a distancia. Ens trucavem cada dia, i quan anava cap allà estavem junts i super bé. He de dir que era un joia de noi i que no em podia tractar millor. Però la distancia m'inpedia anar a més.
Fins que va apareixer el Mr. Cal. Ohh si! un noi del que guardo molt bon record! :) Este si que era una JOYA! El vaig coneixer al cumple dels 18 de la Bee ( ja que són mooolt mooolt amics) i al moment ens vam portar bé. Vam intercanviar msn i vam començar a parlar cada dia, a enviar-nos sms a trucar-nos cada nit...i poc a poc em vaig anar pillant d'ell sense voler escoltar les advertencies de la B sobre que era un cabrón. Després de marejar-me de que si no estava segur, de que si la seva ex...etc. ens vam liar i a partir de llavors vam començar a quedar fins que em va demanar per sortir. la veritat és que tot va anar molt ràpid. Durant els primers dies tot era perfecte, com sol passar...Jo estava més feliç que mai. Creia que per fi, havia trobat a la persona adequada i fins i tot, va ser el primer noi amb el que em vaig atrevir a fer plans de fOtur* (que ingénua!). Teniem els nostres piques però res fora de lo normal. Fins que va arrivar el seu cumple dels 18. Li vam preparar una festa sorpresa amb la seva exmilloramiga i jo li vaig fer un regal que bah, és una xorrada. Com em sobrava la pasta i no tenia res millor a fer doncs vaig reservar un nit a un hotel de la Bonanova, amb sopar, ampolla de cava, madueixes amb xocolata i esmorzar a l'habitació inclós. Res de l'altre món! :) En fi, li vaig donar el regal, i la nit semblava perfecta fins que quan ens despediem em va dir durant aquella setmana volia parlar amb mi. Tres dies més tard, tres dies estar rancio, de no dir-m'he res, de no-sms, em va deixar. El motiu? Que necessitava una persona que li estigués més a sobre, que estigués més per ell. El que podriem dir, una noviachacha, està clar que jo, treballant, estudiant i d'examens, no era la noia que ell volia. No està de més dir que més tard em vaig asseventar que el vertader motiu era una rosseta a qui li agrada donar patades a l'aire durant el seu temps lliure. Allò em va derrumbar molt. No recordo un cop que em sentís tan malament. Em vaig sentir idiota, enganyada i dèbil...molt dèbil. Crec que és l’únic tio que m'ha aconseguit enfonsar-me com a persona. I per tot això li guardo taaant i taaant de carinyo! Sobre tot desde que vaig saber que compartiriem univeristat! Siii, per que senyores, l’oferta d’universitats a Barcelona és molt limitida, i pobret meu, no tenia cap altre opció!
I des de que em va deixar...llegó el DESASTRE! Si, si fins ara creia que era impossible ser més gafe, estava moooolt equivocada. Després de l’individiu anterior va venir el Exdios. Un tio del poble al que tenia pels nuvols, amb el que em vaig liar una nit i al dia següent no em vaig tenir cap tipus de noticia. Encara estic esperant que em digui algo semblant a un "hola" quan em veu pel poble. Després, el Guiri2, amigo del Guiri de la Naive, amb el que em vaig liar quan van venir a Bcn, vaig seguir parlant i una setmana abans d’anar a Alemanya a veure’ls...PAM! Le sale una novia de la nada! Clar que si! No podria haver-se esperat una setmana, no, havia de ser abans de que jo hi anés per restregarmela molt bé quan hi anés. I así lo hizo.
El següent...el sr. Notengotiempo, bessó del Mr. Mejillón i componente de la lista de Bee. Que dir d’ell? Ens vam liar a Rzz després d’una setmana parlant a totes hores, vam quedar quatre cops, vaig marxar al poble, vaig tornar, i me’l havien canviat. El vaig veure raro i li vaig dir mil i una vegades de quedar, però ell sempre estava “molt ocupat” i mai podia. Així vaig estar casi un mes, fins que vaig marxar de vacances i no em va dir RES. Però clar, enviar un sms o fer una trucada costa molt. S’ha d’entendre home! Des de llavors no sé absolutament res d’ell, fa mes d’un mes que no el vec i no tinc previst dir-li res fins que ell no tingui els ous de dirigir-me la paraula (cosa que dubto bastant). No li guardo rencor, ni considero que sigui una mala persona. Crec que està totalment perdut en el seu món i que passa de tot, fins i tot d’ell mateix. M’ha decepcionat, només això.
Els següents a la llista són dos nois que he conegut a discos: d’un no m’enrecordo ni del nom (no us espanteu, em sol passar!) i de l’altre no n’he sapigut res més (també em sol passar). Cal dir que en aquesta última nit vaig coneixer un tercer noi, molt maco, del que tampoc sé res! :)
Això es tot pel que fa a tema sentimental. M’he saltat uns quants ja que tinc una llista...ejem...extensa, així que suposo que ja aniran sortint.
Pel que fa a la resta? Lo típic, pares atípics, ties psicòpates, i personatges especials. Lo normal en el món d’una noia, com jo!Ja m’anireu coneixent una miqueta més! ;)
Lovee youu!
Lyla.
Em presentaré com cal. Em dic Lyla i tinc la mateixa edat que les meves companyes de Blog. Em considero una persona alegre, irònica, bromista però molt realista. M'agrada tenir els peus a terra i potser per això sóc força pessimista. A més d'això sóc una gafe confirmada. Si si, no una d'aquelles noies que un dia tot li va malament i diu: Sóc gafe!. Jo sóc gafe, cada dia, cada hora i cada minut...i vivo con ello. Tot i aquest petit defecte em considero una persona amb molta paciencia i bastant tranquila. La resta ja ho anireu veient.
A la Naive la vaig coneixer fa un any i mig. La veritat és que ja la coneixia abans de vista ja que anavem al mateix institut, i me l'havia creuat per passadissos, al pati, etc... i no la tragava!! La veia una noia creguda, calentabraguetas (dicho finamente! xdd) i paba, moooooolt paba! Però la meva visió d'ella va canviar totalment quan l'any següent ens va tocar a la mateixa classe i en conseqüència, ens veiem a totes hores. Poc a poc vaig anar parlant amb ella, agafant confiança fins al punt que la vaig convidar a venir de vacances amb el meu grup d'amics! (mira si soy bueeena persona! :) ) La meva persepció d'ella va canviar radicalment, fins al punt de que ara és una de les meves millors amigues. Suposo que aquest és una de les lliçons que et dona la vida: no jutgis mai a algú sense coneixe'l.
En canvi a la Bee la conec desde ben petita (si, encara que sembli impossible abans era mooolt més petita!). Ens coneixem desde que teniem 10 anys i desde llavors em compartit classes, vacances, plors, juergues...i per que negar-ho....NOIS! Si noies, si....la Bee i jo tenim una extranya mania de compartir nois....Més endevant ho podreu comprobar. Però malgrat ser una persona amb un caràcter totalment incompatible amb el meu, hem aguantat tots aquest anys juntes i considero que ens queden mooooolts més per aguantar-nos! :)
Està clar, que aquestes dos petardes són pilars fonamentals de la meva vida.
Pel que fa tema nois....JA! ME RÍO! xdd
Començaré pel que va ser el més important per mi ( i el que continua sent-ho). Es tracta d'un noi del meu poble anomenat A (está en proceso de encontrar su mote!) amb el que vaig estar sortint 6 mesos (és la relació més llarga que he tingut). El vaig coneixer durant un estiu i em vaig quedar totalment pillada. Va ser una relació bastant tormentosa i amb la que vaig tenir molt problemes personals bastant desagradables. Quan jo estava Bcn ell casi mai trucava, i quan ho feia les converses eren bastant monótones. El dia dels meus 16, si no recordo malament, no em va felicitar, i això va ser la gota que va vessar el vas. Al dia següent el vaig deixar. No cal dir que deixar a la persona que estimes no és gaire fàcil. Actualment ell està sortint amb una noia desde fa 1 any i mig i pel que sembla la cosa els hi va força bé. Pel que fa a nosaltres tenim poca relació ja que ens veiem poc, però seguim compartint pessigolles a l'estomac quan ens topem per sorpresa. Va ser el primer, i el primer no s'oblida.
Després d'ell vaig liar-me amb altres nois i vaig estar durant 2 mesos amb un altre noi del poble. Res important. Fins que l'any passat, durant la festa major d'un poble del costat meu vaig coneixer al sr.G (també en procés de trobar el seu mote). Vaig estar de rollo amb ell durant tres mesos. Per mi mai va ser res serio per que ja havia tingut males experiencies de relacions a distancia. Ens trucavem cada dia, i quan anava cap allà estavem junts i super bé. He de dir que era un joia de noi i que no em podia tractar millor. Però la distancia m'inpedia anar a més.
Fins que va apareixer el Mr. Cal. Ohh si! un noi del que guardo molt bon record! :) Este si que era una JOYA! El vaig coneixer al cumple dels 18 de la Bee ( ja que són mooolt mooolt amics) i al moment ens vam portar bé. Vam intercanviar msn i vam començar a parlar cada dia, a enviar-nos sms a trucar-nos cada nit...i poc a poc em vaig anar pillant d'ell sense voler escoltar les advertencies de la B sobre que era un cabrón. Després de marejar-me de que si no estava segur, de que si la seva ex...etc. ens vam liar i a partir de llavors vam començar a quedar fins que em va demanar per sortir. la veritat és que tot va anar molt ràpid. Durant els primers dies tot era perfecte, com sol passar...Jo estava més feliç que mai. Creia que per fi, havia trobat a la persona adequada i fins i tot, va ser el primer noi amb el que em vaig atrevir a fer plans de fOtur* (que ingénua!). Teniem els nostres piques però res fora de lo normal. Fins que va arrivar el seu cumple dels 18. Li vam preparar una festa sorpresa amb la seva exmilloramiga i jo li vaig fer un regal que bah, és una xorrada. Com em sobrava la pasta i no tenia res millor a fer doncs vaig reservar un nit a un hotel de la Bonanova, amb sopar, ampolla de cava, madueixes amb xocolata i esmorzar a l'habitació inclós. Res de l'altre món! :) En fi, li vaig donar el regal, i la nit semblava perfecta fins que quan ens despediem em va dir durant aquella setmana volia parlar amb mi. Tres dies més tard, tres dies estar rancio, de no dir-m'he res, de no-sms, em va deixar. El motiu? Que necessitava una persona que li estigués més a sobre, que estigués més per ell. El que podriem dir, una noviachacha, està clar que jo, treballant, estudiant i d'examens, no era la noia que ell volia. No està de més dir que més tard em vaig asseventar que el vertader motiu era una rosseta a qui li agrada donar patades a l'aire durant el seu temps lliure. Allò em va derrumbar molt. No recordo un cop que em sentís tan malament. Em vaig sentir idiota, enganyada i dèbil...molt dèbil. Crec que és l’únic tio que m'ha aconseguit enfonsar-me com a persona. I per tot això li guardo taaant i taaant de carinyo! Sobre tot desde que vaig saber que compartiriem univeristat! Siii, per que senyores, l’oferta d’universitats a Barcelona és molt limitida, i pobret meu, no tenia cap altre opció!
I des de que em va deixar...llegó el DESASTRE! Si, si fins ara creia que era impossible ser més gafe, estava moooolt equivocada. Després de l’individiu anterior va venir el Exdios. Un tio del poble al que tenia pels nuvols, amb el que em vaig liar una nit i al dia següent no em vaig tenir cap tipus de noticia. Encara estic esperant que em digui algo semblant a un "hola" quan em veu pel poble. Després, el Guiri2, amigo del Guiri de la Naive, amb el que em vaig liar quan van venir a Bcn, vaig seguir parlant i una setmana abans d’anar a Alemanya a veure’ls...PAM! Le sale una novia de la nada! Clar que si! No podria haver-se esperat una setmana, no, havia de ser abans de que jo hi anés per restregarmela molt bé quan hi anés. I así lo hizo.
El següent...el sr. Notengotiempo, bessó del Mr. Mejillón i componente de la lista de Bee. Que dir d’ell? Ens vam liar a Rzz després d’una setmana parlant a totes hores, vam quedar quatre cops, vaig marxar al poble, vaig tornar, i me’l havien canviat. El vaig veure raro i li vaig dir mil i una vegades de quedar, però ell sempre estava “molt ocupat” i mai podia. Així vaig estar casi un mes, fins que vaig marxar de vacances i no em va dir RES. Però clar, enviar un sms o fer una trucada costa molt. S’ha d’entendre home! Des de llavors no sé absolutament res d’ell, fa mes d’un mes que no el vec i no tinc previst dir-li res fins que ell no tingui els ous de dirigir-me la paraula (cosa que dubto bastant). No li guardo rencor, ni considero que sigui una mala persona. Crec que està totalment perdut en el seu món i que passa de tot, fins i tot d’ell mateix. M’ha decepcionat, només això.
Els següents a la llista són dos nois que he conegut a discos: d’un no m’enrecordo ni del nom (no us espanteu, em sol passar!) i de l’altre no n’he sapigut res més (també em sol passar). Cal dir que en aquesta última nit vaig coneixer un tercer noi, molt maco, del que tampoc sé res! :)
Això es tot pel que fa a tema sentimental. M’he saltat uns quants ja que tinc una llista...ejem...extensa, així que suposo que ja aniran sortint.
Pel que fa a la resta? Lo típic, pares atípics, ties psicòpates, i personatges especials. Lo normal en el món d’una noia, com jo!Ja m’anireu coneixent una miqueta més! ;)
Lovee youu!
Lyla.
pd. En busca i captura de un trébol de 4 hojas!!
A tu també et toca un comentari. Ja saps que t'has deixat d'explicar coses... i jo també... però no podem abasallar amb tanta informació el primer dia. :)
ResponderEliminart'estimo!
Naive.
COm voleu explicar tot tot tot el primer dia?? ES IMPOSSIBLE! no acabariem mai!
ResponderEliminarUn kiss
Bee.
M'he llegit el blog sencer, m'ha agradat molt i el seguiré llegint, m'he vist refelxada en algunes de les relacions i tot...
ResponderEliminarMolt bona feina, 1 petó!