Crec que no sé per on començar, suposo que el meu headache em fa prendre les coses amb més humor del normal, perquè realment moltes coses del teu escrit m'han fet somriure i fins i tot algun: ha!
Primer de tot, parles d'una incompatibilitat d'amics i parella amb la qual no estic d'acord, jo crec que es pot portar tot amb naturalitat; es pot tenir una vida amorosa preciosa i dedicar temps als amics. Clar que pots dir que com jo no he tingut novio no sé el què és bla bla bla... I, potser és cert, però tu sí que n'has tingut, ja saps com funcionen aquestes coses. I ja saps com estava la situació abans que marxés amb la Lyla (que no LAYLA).
Potser en el meu cas, no connectar-te sí que afecta a que no parlem, bàsicament perquè això de veure'ns està més complicat a 2000km de distància. Però, això no té cap excusa per ella, per la Lyla. Independentment, sabent que m'estic tres mesos fora, una mica d'interès per connectar-te o per enviar-me mails si no pots dedicar-me tant de temps s'hagués agraït.
Prosegueixo, això de dir-me que deixar-me plantada no ho vas fer amb cap mala intenció ja m'ho suposava (només faltaria!). Així que em sembla una excusa bastant pobra. I respecte allò de quedar al Primark.. A veure no m'agrada entrar en detalls però el que vaig dir textualment va ser: "Ok, ara em vesteixo i vaig cap allà" (nada de duchas, que no me daba tiempo). Tu havies vingut a la meva resi, didn't u? Tu sabies on visc, i la distància fins al Primark. Que no t'estranyi doncs, que arribes 1 h després d'haver parlat. Perquè, para que lo sepas, volé! Never mind, arribo allà i et truco dient-te que sóc al Primark i resposta: Ah ok, MOLT BÉ! Ara nosaltres estem anat cap al hotel (bla bla bla...) PERDONA? MOLT BÉ? Em foto 45 min de viatge pillant dos busos per què em diguis... MOLT BÉ! Ara ens acabem de pirar! :) Sí, em vas trucar dos cops, cert. I? Estava entrant al metro, i allà no hi havia cobertura, i com m'havies dit que anaveu taaaaan justos de temps vaig pensar en anar directament cap allà. Y no apareció nadie :) després d'una hora esperant sola, con el frío, me fui. Ja vaig veure que estava el sms en pending. No et culpo de la incompetència dels telèfons mòbils. Et culpo de com ho vas portar tot. De veritat que el detall de venir va ser molt bonic, però el fet de parlar tot el dia del teu amor, va rallar una mica, i t'ho vaig dir, saps que no em callo les coses. Pero nada, tu seguiste. I vaig pensar, per 4 dies que estan aquí, gaudeix-los Naive. El detall de pirar-vos de Camden perquè volíeu descansar per poder sortir a la nit quan feia 1h que havia arribat jo també va ser molt graciós. Però encara ho va ser més quan em vas trucar per dir-me que estaveu cansats i no sortiríeu, que dius.. doncs per què vas al hostal a descansar? :) I més quan tots els dies havíeu estat endarrerint sortir de festa. I, crec recordar haver parla el dia abans de anem al mercat, sopem allà i anem de festa per allà. Sí sí sí! Claro que sí! Pero luego no. Així que vas venir pel meu aniversari i no vaig sortir de festa amb vosaltres quan us havia avisat que volia sortir amb moltíssima antel·lació.
Següent punt. Dius que no t'he dirigit la paraula. MENTIDA. Et vaig parlar l'altre dia pel msn, però suposo que devies estar molt ocupada fent el que fos més important i no vas contestar, potser ni ho vas veure, però et vaig parlar. Així que no té res a veure amb l'orgull ni amb el fet de passar de tu. De fet, si algun sentiment juga un paper important en aquesta partida és la decepció i l'indignació i, en conseqüència, la resignació. M'he resignat. M'he resignat. I he deixat d'intentar fer-te entendre que la manera com estaves passant olímpicament de la Lyla no estava bé, perquè et va durar dos dies y volviste a las andadas. Em sembla vergonyós que hagi de ser JO des d'aquí, qui l'hagi d'animar quan està malament, qui hagi de veure com plora i no poder fer res per ajudar-la perquè estic a l'altra puta punta. Em sembla indignant, vergonyós i horriblement malament per part teva. Així que aquest és un dels punts pels quals sento més ràbia. Ràbia i impotència.
El teu text m'ha semblat una mica una excusa per dir que tu has intentat arreglar les coses. Però, Bee, les coses no s'arreglen amb un mini text al blog, les coses no s'arreglen amb paraules (no dic promeses perquè no he vist cap intenció de canvi en el que has dit), les coses s'arreglen amb fets. A mi un t'estimo no em serveix. Ho sento, ja no. Un et trobo a faltar pero no et dic res en 15 dies tampoc em serveix. Perquè no m'ho puc arribar a creure. No puc creure'm que em trobis a faltar quan no em dius res. I si em véns amb l'excusa que jo tampoc t'he dit res, i el que t'he dit del msn no et serveix, et dic que ets TU qui no té temps, jo amb la Lyla puc anar parlant. Així que és a tu de espavilar-te per trobar una manera de parlar amb mi, segur que ni hi havies pensat en enviar-me un mail. Perquè, perdona, però per molta feina que tinguis, no em crec que no tinguis 5 minuts per enviar-me'n un.
Crec que això és tot.
Naive.
Primer de tot, parles d'una incompatibilitat d'amics i parella amb la qual no estic d'acord, jo crec que es pot portar tot amb naturalitat; es pot tenir una vida amorosa preciosa i dedicar temps als amics. Clar que pots dir que com jo no he tingut novio no sé el què és bla bla bla... I, potser és cert, però tu sí que n'has tingut, ja saps com funcionen aquestes coses. I ja saps com estava la situació abans que marxés amb la Lyla (que no LAYLA).
Potser en el meu cas, no connectar-te sí que afecta a que no parlem, bàsicament perquè això de veure'ns està més complicat a 2000km de distància. Però, això no té cap excusa per ella, per la Lyla. Independentment, sabent que m'estic tres mesos fora, una mica d'interès per connectar-te o per enviar-me mails si no pots dedicar-me tant de temps s'hagués agraït.
Prosegueixo, això de dir-me que deixar-me plantada no ho vas fer amb cap mala intenció ja m'ho suposava (només faltaria!). Així que em sembla una excusa bastant pobra. I respecte allò de quedar al Primark.. A veure no m'agrada entrar en detalls però el que vaig dir textualment va ser: "Ok, ara em vesteixo i vaig cap allà" (nada de duchas, que no me daba tiempo). Tu havies vingut a la meva resi, didn't u? Tu sabies on visc, i la distància fins al Primark. Que no t'estranyi doncs, que arribes 1 h després d'haver parlat. Perquè, para que lo sepas, volé! Never mind, arribo allà i et truco dient-te que sóc al Primark i resposta: Ah ok, MOLT BÉ! Ara nosaltres estem anat cap al hotel (bla bla bla...) PERDONA? MOLT BÉ? Em foto 45 min de viatge pillant dos busos per què em diguis... MOLT BÉ! Ara ens acabem de pirar! :) Sí, em vas trucar dos cops, cert. I? Estava entrant al metro, i allà no hi havia cobertura, i com m'havies dit que anaveu taaaaan justos de temps vaig pensar en anar directament cap allà. Y no apareció nadie :) després d'una hora esperant sola, con el frío, me fui. Ja vaig veure que estava el sms en pending. No et culpo de la incompetència dels telèfons mòbils. Et culpo de com ho vas portar tot. De veritat que el detall de venir va ser molt bonic, però el fet de parlar tot el dia del teu amor, va rallar una mica, i t'ho vaig dir, saps que no em callo les coses. Pero nada, tu seguiste. I vaig pensar, per 4 dies que estan aquí, gaudeix-los Naive. El detall de pirar-vos de Camden perquè volíeu descansar per poder sortir a la nit quan feia 1h que havia arribat jo també va ser molt graciós. Però encara ho va ser més quan em vas trucar per dir-me que estaveu cansats i no sortiríeu, que dius.. doncs per què vas al hostal a descansar? :) I més quan tots els dies havíeu estat endarrerint sortir de festa. I, crec recordar haver parla el dia abans de anem al mercat, sopem allà i anem de festa per allà. Sí sí sí! Claro que sí! Pero luego no. Així que vas venir pel meu aniversari i no vaig sortir de festa amb vosaltres quan us havia avisat que volia sortir amb moltíssima antel·lació.
Següent punt. Dius que no t'he dirigit la paraula. MENTIDA. Et vaig parlar l'altre dia pel msn, però suposo que devies estar molt ocupada fent el que fos més important i no vas contestar, potser ni ho vas veure, però et vaig parlar. Així que no té res a veure amb l'orgull ni amb el fet de passar de tu. De fet, si algun sentiment juga un paper important en aquesta partida és la decepció i l'indignació i, en conseqüència, la resignació. M'he resignat. M'he resignat. I he deixat d'intentar fer-te entendre que la manera com estaves passant olímpicament de la Lyla no estava bé, perquè et va durar dos dies y volviste a las andadas. Em sembla vergonyós que hagi de ser JO des d'aquí, qui l'hagi d'animar quan està malament, qui hagi de veure com plora i no poder fer res per ajudar-la perquè estic a l'altra puta punta. Em sembla indignant, vergonyós i horriblement malament per part teva. Així que aquest és un dels punts pels quals sento més ràbia. Ràbia i impotència.
El teu text m'ha semblat una mica una excusa per dir que tu has intentat arreglar les coses. Però, Bee, les coses no s'arreglen amb un mini text al blog, les coses no s'arreglen amb paraules (no dic promeses perquè no he vist cap intenció de canvi en el que has dit), les coses s'arreglen amb fets. A mi un t'estimo no em serveix. Ho sento, ja no. Un et trobo a faltar pero no et dic res en 15 dies tampoc em serveix. Perquè no m'ho puc arribar a creure. No puc creure'm que em trobis a faltar quan no em dius res. I si em véns amb l'excusa que jo tampoc t'he dit res, i el que t'he dit del msn no et serveix, et dic que ets TU qui no té temps, jo amb la Lyla puc anar parlant. Així que és a tu de espavilar-te per trobar una manera de parlar amb mi, segur que ni hi havies pensat en enviar-me un mail. Perquè, perdona, però per molta feina que tinguis, no em crec que no tinguis 5 minuts per enviar-me'n un.
Crec que això és tot.
Naive.
Ondia! Però què passa aqui?? Ja portava dies veient que no actualitzaveu... vaja, veig que hi ha merder! Espero que ho pogueu solucionar tot!
ResponderEliminarM'agrada molt el vostr bloc ;)