miércoles, 28 de octubre de 2009

Intent frustrat

Mireu... ja sè que l'he cagada, ho he reconegut. He intentat demanar-vos perdò... i em tireu mès merda a sobre, inclús la Naive em diu que hi han troços que li han fet gràcia, doncs aquesta no era la meva intenció.

Que voleu que us digui?? que la he cagada??? quantes vegades mès??
Us estimo, vale no hi ha prou, ho sè, però us trobo a faltar, i si encara que durant 15 dies no t'hagi dit res, no significa que pensi en vosaltres constament.

tampoc crec que totes les culpes se les hagi de carregar ell.... per que layla... no em passo 12 hores amb ell, me les passo a la bibliotecaon casi semrpe està ell i molts altres.

Un petó.

Bee.

lunes, 26 de octubre de 2009

Problemes III

Crec que no sé per on començar, suposo que el meu headache em fa prendre les coses amb més humor del normal, perquè realment moltes coses del teu escrit m'han fet somriure i fins i tot algun: ha!

Primer de tot, parles d'una incompatibilitat d'amics i parella amb la qual no estic d'acord, jo crec que es pot portar tot amb naturalitat; es pot tenir una vida amorosa preciosa i dedicar temps als amics. Clar que pots dir que com jo no he tingut novio no sé el què és bla bla bla... I, potser és cert, però tu sí que n'has tingut, ja saps com funcionen aquestes coses. I ja saps com estava la situació abans que marxés amb la Lyla (que no LAYLA).

Potser en el meu cas, no connectar-te sí que afecta a que no parlem, bàsicament perquè això de veure'ns està més complicat a 2000km de distància. Però, això no té cap excusa per ella, per la Lyla. Independentment, sabent que m'estic tres mesos fora, una mica d'interès per connectar-te o per enviar-me mails si no pots dedicar-me tant de temps s'hagués agraït.

Prosegueixo, això de dir-me que deixar-me plantada no ho vas fer amb cap mala intenció ja m'ho suposava (només faltaria!). Així que em sembla una excusa bastant pobra. I respecte allò de quedar al Primark.. A veure no m'agrada entrar en detalls però el que vaig dir textualment va ser: "Ok, ara em vesteixo i vaig cap allà" (nada de duchas, que no me daba tiempo). Tu havies vingut a la meva resi, didn't u? Tu sabies on visc, i la distància fins al Primark. Que no t'estranyi doncs, que arribes 1 h després d'haver parlat. Perquè, para que lo sepas, volé! Never mind, arribo allà i et truco dient-te que sóc al Primark i resposta: Ah ok, MOLT BÉ! Ara nosaltres estem anat cap al hotel (bla bla bla...) PERDONA? MOLT BÉ? Em foto 45 min de viatge pillant dos busos per què em diguis... MOLT BÉ! Ara ens acabem de pirar! :) Sí, em vas trucar dos cops, cert. I? Estava entrant al metro, i allà no hi havia cobertura, i com m'havies dit que anaveu taaaaan justos de temps vaig pensar en anar directament cap allà. Y no apareció nadie :) després d'una hora esperant sola, con el frío, me fui. Ja vaig veure que estava el sms en pending. No et culpo de la incompetència dels telèfons mòbils. Et culpo de com ho vas portar tot. De veritat que el detall de venir va ser molt bonic, però el fet de parlar tot el dia del teu amor, va rallar una mica, i t'ho vaig dir, saps que no em callo les coses. Pero nada, tu seguiste. I vaig pensar, per 4 dies que estan aquí, gaudeix-los Naive. El detall de pirar-vos de Camden perquè volíeu descansar per poder sortir a la nit quan feia 1h que havia arribat jo també va ser molt graciós. Però encara ho va ser més quan em vas trucar per dir-me que estaveu cansats i no sortiríeu, que dius.. doncs per què vas al hostal a descansar? :) I més quan tots els dies havíeu estat endarrerint sortir de festa. I, crec recordar haver parla el dia abans de anem al mercat, sopem allà i anem de festa per allà. Sí sí sí! Claro que sí! Pero luego no. Així que vas venir pel meu aniversari i no vaig sortir de festa amb vosaltres quan us havia avisat que volia sortir amb moltíssima antel·lació.

Següent punt. Dius que no t'he dirigit la paraula. MENTIDA. Et vaig parlar l'altre dia pel msn, però suposo que devies estar molt ocupada fent el que fos més important i no vas contestar, potser ni ho vas veure, però et vaig parlar. Així que no té res a veure amb l'orgull ni amb el fet de passar de tu. De fet, si algun sentiment juga un paper important en aquesta partida és la decepció i l'indignació i, en conseqüència, la resignació. M'he resignat. M'he resignat. I he deixat d'intentar fer-te entendre que la manera com estaves passant olímpicament de la Lyla no estava bé, perquè et va durar dos dies y volviste a las andadas. Em sembla vergonyós que hagi de ser JO des d'aquí, qui l'hagi d'animar quan està malament, qui hagi de veure com plora i no poder fer res per ajudar-la perquè estic a l'altra puta punta. Em sembla indignant, vergonyós i horriblement malament per part teva. Així que aquest és un dels punts pels quals sento més ràbia. Ràbia i impotència.

El teu text m'ha semblat una mica una excusa per dir que tu has intentat arreglar les coses. Però, Bee, les coses no s'arreglen amb un mini text al blog, les coses no s'arreglen amb paraules (no dic promeses perquè no he vist cap intenció de canvi en el que has dit), les coses s'arreglen amb fets. A mi un t'estimo no em serveix. Ho sento, ja no. Un et trobo a faltar pero no et dic res en 15 dies tampoc em serveix. Perquè no m'ho puc arribar a creure. No puc creure'm que em trobis a faltar quan no em dius res. I si em véns amb l'excusa que jo tampoc t'he dit res, i el que t'he dit del msn no et serveix, et dic que ets TU qui no té temps, jo amb la Lyla puc anar parlant. Així que és a tu de espavilar-te per trobar una manera de parlar amb mi, segur que ni hi havies pensat en enviar-me un mail. Perquè, perdona, però per molta feina que tinguis, no em crec que no tinguis 5 minuts per enviar-me'n un.

Crec que això és tot.

Naive.

Problemes II

Bé, hi ha moltes coses a dir però crec que lo més just és que respongui a la part que em toca, es a dir, a la següent:

"I si, reconec haver-la cagat vegades, reconec no poder conectar-me cada dia, reconec que no tinc temps, una per la nova relació, i l'altre per al carrera ja que tinc uns horaris complicats, per no dir.. la de hores que li he de dedicar a treballs, estudi etc.. així que... Naive sento el haver-te deixat plantada...."

Primer, no crec que el fet de conectar-se amb més o menys freqüència sigui motiu per deixar de banda una amistat, així que no em val aquesta excusa. Deixant clar aquest punt segueixo. Mira Bee, puc entendre que la teva carrera sigui difícil i que li hagis de dedicar bastant del teu temps, puc entendre que t'hi jugues molt i vols aprobar el màxim que puguis, puc entendre que els teus horaris siguin "especials" (sinceramnt, no crec q tinguis horaris complicats), i fins i tot puc entendre que li vulguis dedicar una mica del que et resta del teu temps lliure al novio.

Però el que no puc entendre és que tinguis temps per dinar amb el novio que el veus 12h al dia i no amb una amiga que veus un cop per setmana (y da gracias), que puguis trucar al novio( teniendo en cuenta las 12h) i no puguis trucar a una amiga (crec q la teva última factura ho deixa ben clar). No puc entendre que apareixi una persona nova a la teva vida i deixis marxar a una amiga, plorant a casa, i no una amiga de fa dos dies, una amiga que coneixes des de fa 17 anys, i que a sobre l'únic que sapigues dir al respecte és: i que volies que fes? Crec que no cal que et digui el que jo hagués fet.

Però el que no m'entra al cap per moltes voltes que doni és que puguis buscar mil i una excuses per justificar el deixar de banda a una de les teves millors amigues, quan està passant un dels seus pitjors moments, quan la única i vertadera raó és que li t' ha sortit novio del no res, amb el que passa tot el temps del món, i que ell ha passat a ser-ho tot per tu (ja que en aquest cas novio i uni venen en el pack). Ha passat a ser-ho tot i ha passat per davant de tot.

Prova d'això és que ni t'en adonis de quan estic malament, ni de quan hem passa quelcom i fins i tot ni te'n adonis de quan estic plorant (davant dels teus nassos!). Això Bee, no és per que estiguis a la parra, això es per que només veus i sents, el que vols veure i sentir, i que res et fagi baixar del núvol. Un núvol que t'ha fet arribar fins i tot a la indiferencia.

I sé que jo tampoc t'ho poso fàcil, que si tinc problemes em tanco en banda i "no em deixo ajudar", per que no explico com em sento fins que no estic mitjanament bé. Però et recordo que jo sempre he estat així, sempre he tingut aquest caracter raro i difícil, un caràcter que tu coneixes millor que ningú i que no et ve ara de nou.

I saps el que més greu em sap? Que malgrat haver-ho parlat per telf com tu dius (fet que em resulta totalement insuficient per arreglar això) i malgrat el teu escrit ( parlo pel 15% de text al que m'has fet alusió) segueixo amb la sensació de que tot està igual, que res ha canviat. Que tu segueixes pensant el mateix, segueixes fent el mateix i que tot seguirà igual. I això encara desmotiva més les meves ganes d'arreglar les coses. I saps per què? Per que aquesta situació està sent un dejavú per mi. El que m'està passant amb tu ja ho he viscut abans: dos amigues inseparables, un inici de uni, una nova parella i...bye bye Lyla. La mateixa situació que tu vas criticar tant i de la qual segons la teva versió, jo no en tenia cap culpa. Irònic oi?

Però la diferencia és que fa un any tenia molta gent al voltant i malgrat que ho vaig passar realment malament, aquesta gent va fer que ho portés de la millor manera. Però ara no és així, no tinc a la Naive al meu costat ( fet que he notat moltíssim), cadascú va a la seva i tot això ha fet que em senti més sola que mai. Sola i decepcionada amb tot. Però bueno, ja no espero res de ningú.

I potser penses que m'estic fent la víctima, que n'estic fent un gra massa, que sóc cruel o que tot el que he escrit és injust. Potser demà m'en penedeixo, però si és així vull que sapigues que això és realment el que penso, que així és com m'he sentit(exageració 0)i que això és el que tu pretenies que et digues en una conversa de telf.

Ah! Una cosa més, respecte al primer paràgraf on exposes els motius de la teva "absència": Jo he treballat de dilluns a dissabte (i algún que altre diumenge), he anat a la universitat, he estudiat, he tingut mil pràctiques, mil treballs per entregar, i algún que altre examen. I alhora, he tingut novio (amb el que no compartia vida acadèmica), he tingut temps per compartir amb ell i he seguit veient a tots els meus amics, potser no tant com voldria, però si tant com el temps lliure que em restava m'ha permés. Per que voler és poder.

No tinc res més a dir.
Ja parlarem si la nostra incompatibilitat horaria ens ho permet.

Petons!

Lyla.


problemes....

Sempre s'ha dit que quan no tens problemes d'un tipus en tens d'un altre, no?? doncs, quan una té unes amigues increibles, l'amor li va de pena (deixo apart el tema sexe...), pero quan els temes d'amor li van bè.... ja sabeu que passa... problemes amb les amigues. I si, reconec haver-la cagat vegades, reconec no poder conectar-me cada dia, reconec que no tinc temps, una per la nova relació, i l'altre per al carrera ja que tinc uns horaris complicats, per no dir.. la de hores que li he de dedicar a treballs, estudi etc.. així que... Naive sento el haver-te deixat plantada.... però 1. no ho vaig fer amb cap intenció dolenta, simplement el sms hem va arribar quan ja estava a l'aeroport; 2. tu pensaves que haviem quedat al primark, pero jo pensava que hem trucaries quan estiguessis preparada, ja que hem vas dir que encara trigaries en marxar per que t'havies de dutxar, arreglar, i esmorzar; tambè et vaig dir que teniem el temps molt apretat i que marxariem molt d'hora i tu hem vas trucar dues hores desprès dient-me que acabaves d'arribar al primark, et recordo que et vas enfadar i em vas penjar. Jo et vaig trucar dues vegades, no vas contestar. jo vaig seguir fent el que teniem planejat, anar a victoria a les 14.10 agafar l'autobus cap a l'aeroport i just havent facturat les maletes, rebo un sms teu dient-me que quan trigaria a estar a l'estació d'autobusos.... Tambè s'ha de dir que el sms que hem vas enviar no era d'enfadada, al contrari m'ho deies perfectament bè; I HEM VA SABER MOLT DE GREU QUE PASSES EL QUE VA PASSAR. crec que els que anaven amb mi et podrien explicar la cara que s'em va quedar quan vaig llegir el missatge.


Per altra banda entenc que no et sentès be tot això però tu en cap moment m'has dirigit la paraula.... no sè si es l'orgull, o es que directament passes de mi. Així que sinò t'inporta m'agradaria que hem diguessis alguna cosa.


Layla, amb tu ja he parlat per telèfon.




Us estimo moltissim, i us trobo molt a faltar.





Bee

jueves, 17 de septiembre de 2009

News!

Faig un resum dels últims dies.. després que el Basc em digués tot allò i com no ens havíem vist, li vaig enviar un sms desitjant-li un bon viatge i que esperava que ens veiessim aviat, doncs noies... va respondre amb un "No creo que quiera volver a verte". Ufff això arriba molt. Després que em digués que no podia tenir-me tan aprop i alhora tan lluny (es referia a no poder donar-me un petó), que mai s'oblidaria de mi i que seria el seu amor platònic català, li vaig dir de quedar abans que marxés pel matí. I ens vam veure, vam estar super bé, perfectes, aquest noi és un encant... però no m'atreu... I em sap greu :( li vaig dir que quin sms més borde que m'havia enviat i li vaig explicar.. que ell ara marxava a Euskadi i ja no viuríem ni a la mateixa ciutat i em feia ràbia, però tampoc volia començar res a distància! Ho va entendre i per marxar el vaig abraçar, li vaig donar 4 consells de mama (estudia, bàsicament, ja que si marxa és perquè no ha passat de curs), li vaig fer dos petons i vaig marxar.

Tema Mr. Simon, li vaig enviar un sms l'endemà de quedar i me'l va contestar i ens en vam enviar 3 o 4. L'endemà me'l va enviar ell i posava: "Hello sweety" l'altre no vam enviar cap i ahir vaig tornar a enviar-li jo "Hi darling". Però no m'ha dit de quedar i, EVIDENTMENT, jo no li tornaré a dir, si vol veure'm que m'ho digui i si no... la cita perfecta quedarà en això... una cita perfecta aïllada de la meva vida quotidiana...

Naive.

domingo, 13 de septiembre de 2009

Cita amb Mr.Simon

Hola noies! Sí, vaig quedar amb ell divendres per la nit, em va enviar un sms dient-me si volia sopar o quedar per la tarda, i com per la tarda ja tenia plans doncs.. vam quedar per sopar, em va portar a un restaurant super mono, després a la bolera (la va pagar ell) i finalment a prendre algo. Noies... ens vam liar, sí. Però el vaig veure un noi super sensat, que sabia el què feia.

No sé... l'any passat quan vam estar junts, sabia perfectament que jo no volia que ell estigués amb cap altra, així que si aquest any ha tornat, se suposa que sap el que busco, no? Sabeu que em va dir? Que jo ara marxava a Londres i que coneixeria a un anglès que em portaria a Nottin Hill, i li vaig dir, que no es preocupés que ell, en Simon, tenia pinta de guiri.

Va ser tot molt bonic, molt madur, molt relació. Em va dir que li agradaria venir a Londres però que el master és molt car, i ja té un parell de viatges i tal, em va dir que aniria a París al pont de la Constitució.. i que si volia anar-hi jo també des de Londres... No sé si ho va dir per quedar bé o perquè realment ho sentia.

Ahir no me va dir res en tot el dia, i després de la meva festa de comiat, li vaig enviar un sms dient-li que ja havia arribat a casa sana i estàlvia, i ara hem estat parlant per sms... Aix.. noies! No em vull ratllar per ningú ara que marxo.. però m'encantaria veure'l abans de marxar... Però jo ja li vaig dir un cop de quedar... potser m'ho hauria de dir ell... no? Però em faria ràbia que per orgull no ens veiessim, però que ell també ho pot dir..!!


grrrr!!!

Naive.

sábado, 12 de septiembre de 2009

I GOTTA FEELING...





Ho sentim Bee, sabem que és TU FIESTA però no hi podràs assistir...(per soooooort!!)

Però tranquil·la, que el festival que ens espera aquesta nit superarà (y de laaaaaaaaargo!) la "supermegaparty" Disney Chanel!
Avui despedim a la Naive por toodoo lo altooo!!
AQUESTA NIT HI HAURÀ SORPRESES!
AQUESTA NIT PROMET MOLT!!
No patiu, demà tindreu l'informe complet! ;)
Petoneeets!
Lyla

miércoles, 9 de septiembre de 2009

Tinc un problema!

Noies, us en recordeu del Basc? Doncs ahir vam anar a sopar els dos, convidava ell (no veas!) i res amb ell estic super bé, super de bon rotllo però per mi és això. Doncs ara resulta que m'acaba de dir que li agrado i que sap que no podem tenir cap relació perquè ell marxarà a Euskadi i estarem separats, etc etc... Però m'ha dit, i cito textualment, "me muero por besar esos labios tuyos". He de dir que ho havia pensat, perquè creieu-me, és un noi super super super maco, sincer, directe, agradable, simpàtic, graciós.. etc etc... I no canviaria res de la seva forma de ser, però, simplement per part meva no hi ha feeling.

Noies, què faig? Què li dic? Com? Li dic simplement que no vull res... o quedo amb ell i..? Pff! Estic feta un embolic!

Naive.

martes, 8 de septiembre de 2009

Exs al ataque!

Sembla que els meus exs s'hagin posat d'acord per venir tots amb comptagotes. Suposo que recordeu el nostre amic, en Flash. Doncs bé.. fa un parell de mesos es va trobar amb un altre ex, a qui anomenarem Emo, a una famosa discoteca.

Per situar-vos, vaig estar des de principis del 2008 fins al juny (5mesos) amb l'Emo. Teníem una relació liberal, per tant tampoc es pot dir que estiguéssim, però érem el més seriós l'un per l'altre. Al final amb l'Emo es va acabar perquè jo no vaig poder suportar més la relació tan liberal, i me'n vaig acabar fartant i cansant. Però des de després de l'estiu de l'any passat ha estat insistint, arrepentint-se per haver-la cagat (crec que encara no sap exactament en què) i més proper al 2009 ha insinuat alguna cosa referent a tenir alguna cosa més seriosa, em diu molt de quedar, em sap greu, però molts cops no en tinc ganes. No negaré que de tant en tant m'agrada molt parlar amb ell, però, sent sincera, em fot pal quedar amb ell.

A la universitat vaig conèixer una noia que em va explicar que una amiga seva s'havia liat amb ell (durant la nostra relació liberal, important saber-ho). Però només em va dir el seu nom i ja no li vaig fer més cas, li direm Retuercecuellos (si haguéssiu vist les fotos que es fa, ho entendríeu). Temps més tard la vaig conèixer sense saber que era ella, la meva amiga jura haver-m'ho dit i, potser té raó, però jo no ho recordo pas. La qüestió que quan me'n vaig assabentar va ser com... Zasca! Sabeu, no? Perquè a més vaig estar amb ella una estona a la disco perquè ella s'havia picat amb les seves amigues i jo... jo crec que anava massa beguda per ser-ne conscient (no us preocupeu no em passa sempre). Així que, temps més tard, sempre gràcies al meravellós facebook i la fantàstica eina de "Amics en comú" vaig descobrir-ho.

Fa un parell de setmanes l'Emo em va dir de quedar, que volia veure'm abans que marxés d'Erasmus. A mi em va semblar bé... diràs que no em va fer pas pal aquest cop! Però la setmana passada, la meva amiga de la universitat, qui és una de les meves millors amigues, em va dir que l'Emo havia portat a la Retuercecuellos a casa seva. Alguna cosa dins meu es va despertar... RÀBIA! Com em podia dir de quedar, dir-me que jo era important i alhora tirar-se a la tia que tenia una amiga en comú amb mi!?! Em va sentar malament... sense motiu? No sé què pensareu vosaltres, però qui digui que no li faria ràbia... MIENTE!

Suposo que us estareu preguntant que què té a veure això amb en Flash. Tot això venia perquè ja estava mig mosca amb ell, i avui en Flash m'ha parlat, en plan simpàtic i sembla que hem fet més o menys les paus (la Lyla m'ha dit que estava orgullosa de mi) després de 2 o 3 mesos sense parlar-nos.

Aquí ve el lligam:
Ambdós individus es van reconèixer a la discoteca en qüestió i sembla ser segons em va explicar l'Emo que van estar parlant (que dius... NO CAL!) En definitiva, em va dir que en Flash li havia dit que no havíem acabat gaire bé i poca cosa més.

Doncs avui, ESTO ES LO SUPERMEGAFUERTE, m'ha dit en Flash que l'Emo no havia parlat gaire bé de mi aquell dia, que ell, en Flash, tampoc (se li perdona perquè jo l'he posat moooolt a parir). La qüestió que m'ha fet molta ràbia.. que em vagi tirant la canya i malparlant de mi a les esquenes! I li he parlat per msn, indignadíssima. Li he dit l'affaire amb la Retuercecuellos i això.

Resposta: Em sap greu que siguis tan influenciable. I ala, una altra excusa per dir-me de quedar, que per msn no era manera. "Dijous, quedem dijous, pago jo" deia. Com si jo fos tan rata.... No li he dit ni que si ni que no... Així que us estic demanant la vostra opinió!

PLEASE HELP ME!

ps. El que deia... se m'acumula la feina..!

Un petonet!

Naive.

lunes, 7 de septiembre de 2009

Era Realitat...

Si... va passar de debò. He intentat no fer-li ni cas. Però és inutil i impossible ja que els seus pares i els meus són molt amics i cada divendres sopen junts, un dia a casa nostra i el següent a casa seva. Vaja que l'he de veure per ous.


A més a més la Naive em va dir que fos seca i tallant (en conclusión... borde) però no puc per que té la meva reputació en les seves mans, si se li acudeix explicar-li a algú el que ha passat s'enterarà tothom, ja que als pobles les notícies corren com la pólvora. Fantàstic!!!


El pitjor de tot es que aquesta tarda m'ha trucat i jo he sigut bastant tallant i seca però sense ser borde ehhh!!! un resum de la conversa:


Petit-suise: Què estàs a casa?


Bee: No estic al poble, hi aniré més tard. Per què?


P: Doncs per què.... els meus pares han marxat i estic sol, voldries venir??


B: quèèèèè???????????? NOO


P: però......


B: t'he dit que no i punt! ( tot seguit he penjat)




Però que es pensa aquest nen... només faltava que em digués que portés els condons... això sí, reconec que té un parell de collons! Perquè presentar-se a casa meva, despertar-me, liar-se amb mi ( cosa que a penes recordo), i trucar-me per dir-me si volia fotre un clau.... em deixa impressionada!!!


En fi... una història més a les nostres vides!!!

Bee.




PD: estic dacord, la juventut cada vegada s'espavila abans...

Mr. Simon... torna?

Doncs això sembla.. Mr.Simon ha tornat a aparèixer a la meva vida... Avui, per msn. Una conversa d'una hora... i atenció perquè per part seva... hi ha hagut tirada de canya!

Aix.. noies... aquest noi és complicat... s'ha de dir... és guapíssim, ros, ulls verds, moreno de pell...! Però té un problema molt greu (no tan com el petit suis de la Bee...), però és un calzonazos.. com llegiu... resulta que quan ho vam deixar per la seva "amiga" que estava a la classe, vam quedar que em diria alguna cosa al cap de dues setmanes... Doncs bé, van passar dos mesos i el noi en qüestió encara no havia dit res, així que el vaig veure connectat, me armé de valor i vaig fer de veure que em confonia de noi i li vaig parlar... La conversa va anar desviada directament al tema. Motiu de la seva absència: estava mig mig amb aquella noia i li havia prohibit sumament que parlés amb mi (amb la noia amb la que havia estat durant l'estiu). I ell, com a bon jan, va fer cas. I va quedar com un cabrón amb mi. Vam parlar i em va dir que allò estava a punt d'acabar-se però que ara per ara no podíem parlar (quina merda d'excusa és aquesta?!?!).

Van passar un parell de setmanes i vaig anar a una discoteca on ell sap que acostumo a anar i que a ell no li agrada gaire, la qüestió que hi va anar i em va enviar un sms preguntant-me si hi era... vam quedar als lavabos (tranquil·les noies, no va passar pas res) i vaig estar.... borde amb ell.. però.. què s'esperava? Així que res, em va dir que havia deixat a la noia perquè s'havia portat molt malament amb ell. Vaig marxar.

Tot seguit vam estar parlant per mails pel facebook, amb alguna que altra tirada de canya, més tard (3 mesos més tard), vam quedar una horeta o així que ell treballava al costat de casa meva, cada cop que hi treballava em deia de quedar però un parell de vegades li vaig dir que no podia i suposo que es va com mig mosquejar. El resultat va ser que els mails van anar desapareixent fins que es van fer inexistents.

Des de llavors (parlo del mes d'abril aproximadament) hem parlat 4 o 5 cops. Un dels quals fa cosa de 15 dies, on li vaig retreure que res era el mateix i... AVUI! Avui m'ha parlat ell, i m'ha dit que des que havíem parlat havia estat estudiant (exàmens de recuperació)... I m'ha dit que no sortia gaire de festa perquè els seus amics només anaven a pillar, a veure amb quina es liaven... i m'ha dit que aquest rotllo no li va (què romantic!!!) i després m'ha dit que (aquí ve la tirada de canya) perquè anar a discoteques si no podria trobar noies com jo.

La qüestió que qui no li diu per quedar després d'això? Doncs jo li he dit que si volia quan acabés exàmens.. podríem quedar i m'ha dit "em sembla bé, quan acabi t'envio un sms o et faig un truc". Més tard ens despedim amb mua mua. Així que estic a l'espera de saber quelcom d'ell.


Per cert, una cosa que no havia mencionat era que el vaig conèixer al treball (temporal), i que aquella mateixa setmana, vaig conèixer a un noi, en Lozanao qui, en Mr.Simon també coneix. Amb en Lozanao també vaig tenir una trobada a una discoteca i hem quedat un parell de cops des de fa 3 o 4 mesos, em va dir que quan acabés exàmens (sí.. sembla que em busco els que van a setembre) volia quedar amb mi. Un altre dia us explico la seva història.. però només cal que sapigueu.. que se m'està acumulant la feina!!

Seguirem informant!

Naive.

GAFE RETURNS

Aparece de nuevo el desaparecido nº3. Sí sí, aquell que vaig conèixer a una discoteca amb el que vaig tenir una llarga conversa i que per variar, no havia tingut notícies d'ell. Doncs bé, com el noi estava força bé (alt, moreno, ulls blaus, simpàtic), vamos un tio casi perfecto (dic casi per que jo sóc de les que pensa que el hombre perfecto aún está por nacer) i a sobre semblava que tenia interés per mi, què més volia?Així que el vaig buscar per una web d'universitaris i el vaig trobar! Li vaig enviar un missatge i me'l va contestar demanant-me el msn. Vamos que jo estava més feliç impossible! Però estem parlant de mi, a qui les coses mai surten bé.

Pues res després de dos dies parlant super bé, avui es conecta i em diu que no estava gaire bé... Y jo (inocente de mí) li pregunto: I per què? Resposta: És que estic malament amb la novia...

Ahhhhh! valeeeee pues nadaaaaaaaaaaa!!! No crec recordar que durant la conversa que vam tenir a la discoteca a 2cm de la cara em diguéssis que tenies novia!!!!!!! Crec que et vas saltar una part força important sobre tuuu! En fi, noies, que m'he quedat flipant...!


Pues ala, uno menos oye...!


D'altra banda el sr.Notengotiempo sembla haver recuperat uns minuts del seu valuós temps per donar senyals de vida. A la Naive, òbviament! pel que diu està "desconectat" i s'ha quedat sense mòbil. Uff quin descans saber que al menys respira. I quina casualitat que hagi perdut el mbl!! Pobret, si és que tot li passa a ell!!! ¬¬
Això és tot per avui.
Este gafe es agotador!





Lyla.



pd. se regalan padres dificiles de entender i aún más difícil de que te entiendan. Preguntar aquí!

domingo, 6 de septiembre de 2009

Somni o Realitat?

Aquesta tarda mentres feia la migdiada he tingut un mini-problema.
Abans dir que si algu em desperta i m'explica qualsevol cosa i jo tot seguit m'adormo, no recordo res desprès.

Doncs he tingut una visita el vei pesat Petit-suise per que no supera els 15 anys, ha vingut m'ha despertat i ens hem liat, però clar no sè si ho he somiat o ha passat de veritat...

I vull saber el que realment ha passat! però no li puc preguntar directament per que si no ha passat sabrà que he somiat amb ell!!!

Que faig??


Bee.

Una nit...TRANQUIL·LA???????

Si per algo ens distingim les tres components d'aquest blog és per les nostres aventures nocturnes i un bon exemple és el que va succeir ahir per la nit. Ja que la Naive i jo no estàvem gaire fines i la Bee no tenia ganes de festa vam decidir sortir a prendre algo a un famós pub hawaià de la ciutat comtal. Després de donar una volta gaudint de la meravellosa nit arribem al pub en qüestió, seiem, prenem tres còctels deliciosos i parlem de les nostres històries. Un una nit de lo més normal i de lo més tranquil·la, no?

PUES VA A SER QUE NO!

Per que després d'una hora d'estar assentades, el meu gafe hizo efecto i qui va seure a la taula del costat....TACHÁN!! Mr.Cal en persona senyores!! Si si, per que com no hi ha bars en aquesta magnífica ciutat...!! Pues si, tot un show!!

Jo, el vec em quedo en blanc, i començo a repetir-me "TIERRA TRÁGAME, TIERRA TRÁGAME!". En aquell moment la Naive veu que una rosseta sospitosa va acte de presència i de la seva veu sorgeix un: " Que fueeeeeeeerte!". No tant profun com el "NO ME LO CREO!!!!" , després de veure que l'acompanyant de la rosseta pegapatadas era ni més ni menys que el sr Mr. Cal. En aquell moment la Bee, que s'havia perdut aquesta meravellosa escena mentres estava al lavabo, es seu, ens mira i després de la meva recomanació de que fes un cop d'ull a la taula del costat, mira un cop. Ens mira. Torna a mirar i finalment baixa de la parra i s'adona de qui són en realitat aquell parell d'individus.

Total, a la Naive li agafa un atac de riure fruit de la cara atònita de la Bee i busca consol en un klinex. La Bee com a bona persona, s'aixeca a saludar. I jo amb el Guacamayo i la lima entravessats...jo...YO ME QUERÍA FUNDIR!!

Vull dir, CAL???, CAL que vulgui sortir una nit tranquil·lament amb les meves amigues a prendre algo després d'un mes sense veure'ls i me'l hagi de trobar?? CAL que l'hagi de veure amb la seva estimada?? CAL???CAL que haguem de coincidir en el mateix bar a la mateixa hora??? CAL s'hagin de seure a la taula del cantó, SILLA CON SILLA!!!!????CAAAAAAAL!!!???

NOOOOOOOO, NOOOOOO CAAAAAL!

En fi, la nit va acabar fugint d'aquell local sense dirigir-li la paraula, òbviament.


Moltes pensareu, casualitat!
Doncs no senyores no, d'això se'n diu GA-FE! I és totalment meu.



POR FAVOR! REIVINDICO UN TRÉVOL YA!



Good night girls!



Lyla.

Vida Bee

Doncs, jo per començar no escric ni la meitat de bé que la Naive i la Lyla, en defensa puc dir que sóc de "números". Tinc amigues que diuen que sóc una pagesa... (encara que no hi estic del tot d'acord, però una mica de raó si que tenen =) ) visc en una casa al mig de la muntanya i tinc dues gosses i gallines... si... gallines en un corral no per casa. També he de reconèixer que sóc una persona molt cabuda per això la Naive i jo moltes vegades discutim i també per que sóc un cas, ja ho anireu veien; en canvi la Lyla té mès paciència i intenta posar-hi pau entre les dues, com ahir a la nit! xD en resum, reconec que sóc un desastre però sóc bona cuinant i arreglant coses! :D

La meva història en amorios es basa casi casi en UN. Sempre dic que ho tinc superat però en el fons l'únic que faig és enganyar-me a mi mateixa, i elles dues ho saben prou bé! Ara magrada, ara nomès és atracció física, i ara l'odio i li dic que no el vull tornar a veure mès, i ara em tornar a agradar; és com una roda que gira i gira i mai s'acaba. La veritat és que tinc ganes de que s'acabi tota la història aquesta però no sè perquè no puc.

Un altre home de la meva vida és el Mr. Willow o Sr. Titapetita (no he sabut decidir-me ja que els dos motes el defineixen molt molt bé) vaig estar amb ell 6 mesos, anava a la meva escola però estava amb ell per donar-li gelos al de sempre, que per cert no sè quin mote posar-li... em podrieu ajudar no?? :D Ara sembla que jo sigui la dolenta de la peli, però desprès em vaig enterar que ell li enviava missatgets a la Naive del pal que li agrada. Però la Naive i jo no ens coneixiem, si de vista però no havíem parlat mai, total que ella no em va dir res, lògicament. Mès que res que una desconeguda et digui que el teu nòvio li envia missatges, no és una molt bona notícia.

Per una altra banda encara que sempre digui que nomès hi havia un home en la meva vida, per les nits han passat molts altres, vaya que una no es de piedra i menos YO.

Aqui tenim una miniaventurita amb un del poble el Sr. Duracel per que és totalment contrari al Sr. Flash de la Naive; i dura i dura i dura i nunca acaba. Però no em queixaré pas. El problemilla és que quan la cosa va acabar jo no trobava les calces i havia de marxar amb moto a les 7.30 de la matinada i duia el vestit vermell de la Lyla. Aquell vestit és com.... com dir-ho.... si te lo pones pillas, i punto! continuant la història no trobava les calces i em va deixar uns calçotets, que per cert encara els tinc, per que no ens hem tornat a veure.
Cada dia un petit resum de les nostres historietes i aventuritas.
Fins aviat!


Bee


PD: i qui s'avorreix?? nosaltres NO

Vida Lyla

Bé, sempre he dit que el pitjor d'escriure és començar. De fet això ho podria aplicar a molts aspectes de la meva vida. Molts cops em costa molt prendre la inciciativa, arriscar-me o començar de zero. Però en aquest cas, l'inici d'aquest blog m'entusiasma molt! :)

Em presentaré com cal. Em dic Lyla i tinc la mateixa edat que les meves companyes de Blog. Em considero una persona alegre, irònica, bromista però molt realista. M'agrada tenir els peus a terra i potser per això sóc força pessimista. A més d'això sóc una gafe confirmada. Si si, no una d'aquelles noies que un dia tot li va malament i diu: Sóc gafe!. Jo sóc gafe, cada dia, cada hora i cada minut...i vivo con ello. Tot i aquest petit defecte em considero una persona amb molta paciencia i bastant tranquila. La resta ja ho anireu veient.

A la Naive la vaig coneixer fa un any i mig. La veritat és que ja la coneixia abans de vista ja que anavem al mateix institut, i me l'havia creuat per passadissos, al pati, etc... i no la tragava!! La veia una noia creguda, calentabraguetas (dicho finamente! xdd) i paba, moooooolt paba! Però la meva visió d'ella va canviar totalment quan l'any següent ens va tocar a la mateixa classe i en conseqüència, ens veiem a totes hores. Poc a poc vaig anar parlant amb ella, agafant confiança fins al punt que la vaig convidar a venir de vacances amb el meu grup d'amics! (mira si soy bueeena persona! :) ) La meva persepció d'ella va canviar radicalment, fins al punt de que ara és una de les meves millors amigues. Suposo que aquest és una de les lliçons que et dona la vida: no jutgis mai a algú sense coneixe'l.

En canvi a la Bee la conec desde ben petita (si, encara que sembli impossible abans era mooolt més petita!). Ens coneixem desde que teniem 10 anys i desde llavors em compartit classes, vacances, plors, juergues...i per que negar-ho....NOIS! Si noies, si....la Bee i jo tenim una extranya mania de compartir nois....Més endevant ho podreu comprobar. Però malgrat ser una persona amb un caràcter totalment incompatible amb el meu, hem aguantat tots aquest anys juntes i considero que ens queden mooooolts més per aguantar-nos! :)

Està clar, que aquestes dos petardes són pilars fonamentals de la meva vida.

Pel que fa tema nois....JA! ME RÍO! xdd

Començaré pel que va ser el més important per mi ( i el que continua sent-ho). Es tracta d'un noi del meu poble anomenat A (está en proceso de encontrar su mote!) amb el que vaig estar sortint 6 mesos (és la relació més llarga que he tingut). El vaig coneixer durant un estiu i em vaig quedar totalment pillada. Va ser una relació bastant tormentosa i amb la que vaig tenir molt problemes personals bastant desagradables. Quan jo estava Bcn ell casi mai trucava, i quan ho feia les converses eren bastant monótones. El dia dels meus 16, si no recordo malament, no em va felicitar, i això va ser la gota que va vessar el vas. Al dia següent el vaig deixar. No cal dir que deixar a la persona que estimes no és gaire fàcil. Actualment ell està sortint amb una noia desde fa 1 any i mig i pel que sembla la cosa els hi va força bé. Pel que fa a nosaltres tenim poca relació ja que ens veiem poc, però seguim compartint pessigolles a l'estomac quan ens topem per sorpresa. Va ser el primer, i el primer no s'oblida.

Després d'ell vaig liar-me amb altres nois i vaig estar durant 2 mesos amb un altre noi del poble. Res important. Fins que l'any passat, durant la festa major d'un poble del costat meu vaig coneixer al sr.G (també en procés de trobar el seu mote). Vaig estar de rollo amb ell durant tres mesos. Per mi mai va ser res serio per que ja havia tingut males experiencies de relacions a distancia. Ens trucavem cada dia, i quan anava cap allà estavem junts i super bé. He de dir que era un joia de noi i que no em podia tractar millor. Però la distancia m'inpedia anar a més.

Fins que va apareixer el Mr. Cal. Ohh si! un noi del que guardo molt bon record! :) Este si que era una JOYA! El vaig coneixer al cumple dels 18 de la Bee ( ja que són mooolt mooolt amics) i al moment ens vam portar bé. Vam intercanviar msn i vam començar a parlar cada dia, a enviar-nos sms a trucar-nos cada nit...i poc a poc em vaig anar pillant d'ell sense voler escoltar les advertencies de la B sobre que era un cabrón. Després de marejar-me de que si no estava segur, de que si la seva ex...etc. ens vam liar i a partir de llavors vam començar a quedar fins que em va demanar per sortir. la veritat és que tot va anar molt ràpid. Durant els primers dies tot era perfecte, com sol passar...Jo estava més feliç que mai. Creia que per fi, havia trobat a la persona adequada i fins i tot, va ser el primer noi amb el que em vaig atrevir a fer plans de fOtur* (que ingénua!). Teniem els nostres piques però res fora de lo normal. Fins que va arrivar el seu cumple dels 18. Li vam preparar una festa sorpresa amb la seva exmilloramiga i jo li vaig fer un regal que bah, és una xorrada. Com em sobrava la pasta i no tenia res millor a fer doncs vaig reservar un nit a un hotel de la Bonanova, amb sopar, ampolla de cava, madueixes amb xocolata i esmorzar a l'habitació inclós. Res de l'altre món! :) En fi, li vaig donar el regal, i la nit semblava perfecta fins que quan ens despediem em va dir durant aquella setmana volia parlar amb mi. Tres dies més tard, tres dies estar rancio, de no dir-m'he res, de no-sms, em va deixar. El motiu? Que necessitava una persona que li estigués més a sobre, que estigués més per ell. El que podriem dir, una noviachacha, està clar que jo, treballant, estudiant i d'examens, no era la noia que ell volia. No està de més dir que més tard em vaig asseventar que el vertader motiu era una rosseta a qui li agrada donar patades a l'aire durant el seu temps lliure. Allò em va derrumbar molt. No recordo un cop que em sentís tan malament. Em vaig sentir idiota, enganyada i dèbil...molt dèbil. Crec que és l’únic tio que m'ha aconseguit enfonsar-me com a persona. I per tot això li guardo taaant i taaant de carinyo! Sobre tot desde que vaig saber que compartiriem univeristat! Siii, per que senyores, l’oferta d’universitats a Barcelona és molt limitida, i pobret meu, no tenia cap altre opció!

I des de que em va deixar...llegó el DESASTRE! Si, si fins ara creia que era impossible ser més gafe, estava moooolt equivocada. Després de l’individiu anterior va venir el Exdios. Un tio del poble al que tenia pels nuvols, amb el que em vaig liar una nit i al dia següent no em vaig tenir cap tipus de noticia. Encara estic esperant que em digui algo semblant a un "hola" quan em veu pel poble. Després, el Guiri2, amigo del Guiri de la Naive, amb el que em vaig liar quan van venir a Bcn, vaig seguir parlant i una setmana abans d’anar a Alemanya a veure’ls...PAM! Le sale una novia de la nada! Clar que si! No podria haver-se esperat una setmana, no, havia de ser abans de que jo hi anés per restregarmela molt bé quan hi anés. I así lo hizo.

El següent...el sr. Notengotiempo, bessó del Mr. Mejillón i componente de la lista de Bee. Que dir d’ell? Ens vam liar a Rzz després d’una setmana parlant a totes hores, vam quedar quatre cops, vaig marxar al poble, vaig tornar, i me’l havien canviat. El vaig veure raro i li vaig dir mil i una vegades de quedar, però ell sempre estava “molt ocupat” i mai podia. Així vaig estar casi un mes, fins que vaig marxar de vacances i no em va dir RES. Però clar, enviar un sms o fer una trucada costa molt. S’ha d’entendre home! Des de llavors no sé absolutament res d’ell, fa mes d’un mes que no el vec i no tinc previst dir-li res fins que ell no tingui els ous de dirigir-me la paraula (cosa que dubto bastant). No li guardo rencor, ni considero que sigui una mala persona. Crec que està totalment perdut en el seu món i que passa de tot, fins i tot d’ell mateix. M’ha decepcionat, només això.

Els següents a la llista són dos nois que he conegut a discos: d’un no m’enrecordo ni del nom (no us espanteu, em sol passar!) i de l’altre no n’he sapigut res més (també em sol passar). Cal dir que en aquesta última nit vaig coneixer un tercer noi, molt maco, del que tampoc sé res! :)

Això es tot pel que fa a tema sentimental. M’he saltat uns quants ja que tinc una llista...ejem...extensa, així que suposo que ja aniran sortint.

Pel que fa a la resta? Lo típic, pares atípics, ties psicòpates, i personatges especials. Lo normal en el món d’una noia, com jo!Ja m’anireu coneixent una miqueta més! ;)


Lovee youu!


Lyla.

pd. En busca i captura de un trébol de 4 hojas!!

Vida Naive

Resumir la meva vida en un blog resulta bastant estrany. Quasi 19 anys no es poden resumir així com així. És confús començar a explicar una cosa que ja fa anys que dura, però faré un esforç.
Em podria definir com una persona emprenedora, amb un gran escut enfront els altres, molt orgullosa, irònica, bastant presumida, amb caràcter i , perquè negar-ho, borde. Però en fi, ja s'anirà veient.

Vaig conèixer la Lyla i la Bee farà cosa d'un any, després d'haver deixat d'anar amb un grup "d'amigues" que, pràcticament, l'únic que feien era anar-se criticant les unes a les altres i, és una cosa a la que sempre li he tingut horror. M'atreviria a dir que m'agraden les coses clares, però segurament el 80% dels homes que han passat per la meva vida m'ho rebatrien, potser amb raó i tot, però, entre amigues, sí que m'agraden les coses clares i a la cara. Potser per això m'estimot tant aquestes dues valuoses amigues. Des que ens vam conèixer hem estat sempre unides, se n'ha anat gent del grup, però hem resisit com unes campiones i, tot i que ens discutim (especialment amb la Bee, ja sabreu perquè...) sempre estem le sunes amb les altres quan ens necessitem. No es tracta d'això, l'amistat?

Han vist passar molts homes per la meva vida, cal dir que gairebé tots, si més no els més importants, tenen motes. Els primers i més importants van ser els de l'estiu passat. Sí, vaig estar amb dos nois alhora. En la meva defensa diré que no era res seriós amb cap dels dos. Estem parlant de Don Mejillón i Mr.Simon. Després de jugar bastant amb Don Mejillón (ara sí, ara no, ara sí, ara no...) perquè, bàsicament no el veia com l'home de la meva vida, comparat amb Mr. Simon, ho vaig acabar deixant amb tots dos. Mr. Simon perquè va ser un calzonazos i seguia penjat de la seva ex qui, casualment, anava amb ell a la universitat i va demanar-me temps. I Don Mejillón va durar poc més. Cada un dels dos tenia coses que m'encantaven, segurament una fusió dels dos hagués estat el meu home ideal: Don Mejillón era sentimental, m'estimava, no l'importava demostrar-ho però (pot sonar molt cruel dir això), no tenia visions de futur amb la seva vida, el veia buit. Mr. Simon, en canvi era intel·ligent, estudiava l'últim any de dret, i el veia una persona amb qui parlar, el típic noi perfecte per tenir plans de futur. El que jo deia, una fusió hagués estat la millor solució. Malauradament, no va passar i després de menjar-me el cap tot l'estiu: Don Mejillón o Mr. Simon, al final, com sol passar, cap.

Va passar el temps i al desembre '08, després de donar molt pocs senyals de vida a Don Mejillón qui, suposadament seguia penjadíssim de mi, vaig adonar-me que els estudis no importaven tant i que el que importava era que jo per ell ho era. Vaig quedar amb ell, però les coses havien canviat: Havia estat amb una "noia" i que per aquells moments no podia confiar en mi, perquè llavors li deia que sí, però qui sap si d'aquí uns dies ja era que no (el tenia traumatitzat, pobre!). Així que vaig estar molt, extramadament borde amb ell. Després em vaig penedir i li vaig enviar un sms dient-li que l'estimava (noies, això no es fa). I em va contestar el mateix que m'havia dit, no podia confiar en mi. Van anar passant els dies, vam tornar a quedar, com a amics i no va passar res, l'endemà vaig anar a veure'l per sorpresa, era l'últim dia de l'any, i no li va sentar gaire bé, així que la història va queda aparcada.

Al mes vaig començar a sortir amb un noi, en Flash. Es diu així per la seva rapidesa biològica a l'hora de satisfer sexualment una dona, és a dir, és ejaculador precoç. Sé que és cruel, però que voleu que us digui? El tio és un cregut i crec que necessita alguna cosa per fer-li baixar els fums. És important remarcar que estava amb en Flash per oblidar a Don Mejillón. I quan vaig parlar per msn amb Don Mejillón, vaig tenir ganes de refregar-li per la cara que estava amb algú (encara no sabia que era Flash), la meva sorpresa va ser quan ell també estava amb algú! Amb la tia amb la que s'havia liat durant aquells mesos d'absència meva! També em va dir que sabia que ell i jo estavem destinats però que ara per ara no era el moment, bla bla bla... Així que vaig tornar a plorar... Vaig deixar-ho amb en Flash (és un dels errors més grans de la meva vida, haver sortit amb aquest individu) i vaig tornar a per Don Mejillón... no estavem destinats, segons ell? Li vaig enviar un mail llarg, obrint-li el meu cor, un altre cop i, sabent que sóc extremadament orgullosa, ho hagués pogut apreciar. En lloc d'això va trigar una setmana a contestar dient-me que no s'ho havia llegit per por a que li hagués escrit alguna cosa com el que li havia escrit. Em va deixar entendre que sentia algo per mi, i que havia sentit "coses" quan havia llegit el mail. Però en fi, es va queda en res. El seu germà bessó es va portar molt bé amb mi i ens vam unir força. Vaig quedar amb ell i, em vaig trobar Don Mejillón que havia muntat una escena perquè no volia que el seu germà quedés amb mi... Im-pressionant! Va anar seguint la relació amb ell i em vaig assabentar que Don Mejillón de només 22 anys i la seva xurri de 30 ANYS, s'havien conegut per internet, per una pàgina web de música així que la seva xurri li diem la cyber. El tema de Don Mejillón queda més o menys tancat fins a dia d'avui, ens hem vist un parell o tres de cops, però sembla que estem de bon rotllo, hem tingut algun pique però res important. El vaig notar exageradament distant quan vaig anar a la platja amb el seu germà bessó i els seus amics, amb els que em porto molt bé. Però quan vaig intentar parlar amb ell, no va estar gaire receptiu, després sembla que se'n va adonar i al cap del temps em va parlar pel facebook, però jo no vaig tenir temps per parlar amb ell. I l'endemà va marxar a Eivissa, evidentment tot pagat per la cyber, amb tants anys ha tingut temps d'estalviar!

Al febrer vaig coneixer un alemany, anomenat Guiri. Vam estar uns cinc mesos mig liat, l'únic problema va ser que ell vivia a Alemanya i jo aquí. Així que després que vingués un altre cop i jo anés a veure'l, i que em digués que estava molt xof perquè havia marxat, va dir-me que no podia suportar la distància i que jo era lliure de fer el que volgués, però que ei, podiem seguir parlant eh? NO CAAAL! Em va parlar dos dies després i jo vaig estar molt borde (s'ho mereixia) i ja no sé res més d'ell, el veig de tant en tant connectat, tot i que ara fa uns dies que no (potser m'ha esborrat!) però no parlem pas. Jo per ell hagués anat a alemanya quan hagues acabat però la vida és dura noies.. i els nois mai saben apreciar el que tenen.

Cal dir que no vaig ser 100% fidel, ja es diu "Relaciones a distancia, felices los cuatro". I vaig estar amb un noi, en Leopardo. Era atent, guapo i estava molt bo. A més era del meu estil així alternatiu. Pero era massa pesat així que el vaig acabar deixant. No hi ha gaire cosa d'ell a explicar, simplement que li vaig agafar fàstic, mania o ves a saber! Però la qüestió és que no tenia pas ganes de fer-li un petó així que millor l'envio! (Suposo que comenceu a entendre perquè diuen que de vegades sembla que no tingui ànima, ni sentiments).

Així, els últims homes de la meva vida actualment són, el meu professor d'anglès (sembla increïble però l'ET i jo vam tenir més que paraules quan ens vam trobar de festa), un noi de la universitat el Basc, qui d'aquí uns dies marxa i, tot i que tenim molt bon rotllo em sembla que no vull res amb ell i un "amor frustrat", en Ken del passat. Aquest ja té més història per explicar.

Tot va passar fa exactament dos anys, el vaig conèixer una setmana més tard que ho deixés amb la seva novia de tres anys i mig. I tot i que el vaig avisar que era complicat perquè feia poc temps, ell tenia ganes, vaig estar tot un mes fora i em trucava quasi cada dia i parlàvem durant hores. Quan vaig tornar vam començar alguna cosa semblant a una relació, però la cosa es va anar torçant a la setmana i, evidentment, la culpable era la ex. Així que em va dir que es pensava que estava preparat però no ho estava. Temps més tard em vaig assabentar que a la setmana de conèixer-me (quan jo era ja al poble), es va liar amb la que era la meva millor amiga. Visca l'amistat! No em vaig pas emprenyar amb ell perquè ell i jo no érem res, però sí amb ella que sabia que m'agradava però, sobretot, perquè no m'ho havia dit i jo no puc amb l'hipocresia. La meva relació amb ella i el grup anterior va acabar aquí. Ara he tornar a parlar amb en Ken, i sembla que la cosa va bé tenim feeling i vindrà al meu comiat. Ja veurem que passa tota una nit de discoteca i alcohol.

Cert! No us ho he dit noies! Marxo 3 mesos fora, a Londres, d'Erasmus. Aquest blog serà internacional! I només falten 15 dies!

I, ja per acabar, i deixant de banda els homes només em queda dir que des de l'any passat la meva vida s'ha intensificat en tots els sentits, no sé si serà pel fet d'haver anat a la universitat, per haver madurat, o per haver conegut la Lyla i la Bee, però cada dia m'adono més que sense elles la meva vida no seria el mateix. Us estimo babes!

Seguirem informant!

Naive.

Inici

Començar un blog mai és fàcil, i menys quan el nostre propòsit és entre secret i íntim. Som tres noies: Bee, Lyla i Naive. Ens disposem a explicar les nostres vides, els nostres sentiments, els nostres mals rotllos, els nostres problemes, i també les nostres alegries, que no tot pot ser tan dolent. Avui, com a primer dia de blog cadascuna farà un resum de, segurament, els homes més importants a la seva vida fins ara, els problemes que la preocupen les seves ilusions i els seus plans de futur.
Esperem que mai quedi abandonat aquest blog, ja que d'aquí uns anys volem ser les mateixes millors amigues que som ara, amb els nostres defectes i les nostres virtuds, però al cap i a la fi, què seria de la vida sense aquelles persones perfectament imperfectes?