Resumir la meva vida en un blog resulta bastant estrany. Quasi 19 anys no es poden resumir així com així. És confús començar a explicar una cosa que ja fa anys que dura, però faré un esforç.
Em podria definir com una persona emprenedora, amb un gran escut enfront els altres, molt orgullosa, irònica, bastant presumida, amb caràcter i , perquè negar-ho, borde. Però en fi, ja s'anirà veient.
Vaig conèixer la Lyla i la Bee farà cosa d'un any, després d'haver deixat d'anar amb un grup "d'amigues" que, pràcticament, l'únic que feien era anar-se criticant les unes a les altres i, és una cosa a la que sempre li he tingut horror. M'atreviria a dir que m'agraden les coses clares, però segurament el 80% dels homes que han passat per la meva vida m'ho rebatrien, potser amb raó i tot, però, entre amigues, sí que m'agraden les coses clares i a la cara. Potser per això m'estimot tant aquestes dues valuoses amigues. Des que ens vam conèixer hem estat sempre unides, se n'ha anat gent del grup, però hem resisit com unes campiones i, tot i que ens discutim (especialment amb la Bee, ja sabreu perquè...) sempre estem le sunes amb les altres quan ens necessitem. No es tracta d'això, l'amistat?
Han vist passar molts homes per la meva vida, cal dir que gairebé tots, si més no els més importants, tenen motes. Els primers i més importants van ser els de l'estiu passat. Sí, vaig estar amb dos nois alhora. En la meva defensa diré que no era res seriós amb cap dels dos. Estem parlant de Don Mejillón i Mr.Simon. Després de jugar bastant amb Don Mejillón (ara sí, ara no, ara sí, ara no...) perquè, bàsicament no el veia com l'home de la meva vida, comparat amb Mr. Simon, ho vaig acabar deixant amb tots dos. Mr. Simon perquè va ser un calzonazos i seguia penjat de la seva ex qui, casualment, anava amb ell a la universitat i va demanar-me temps. I Don Mejillón va durar poc més. Cada un dels dos tenia coses que m'encantaven, segurament una fusió dels dos hagués estat el meu home ideal: Don Mejillón era sentimental, m'estimava, no l'importava demostrar-ho però (pot sonar molt cruel dir això), no tenia visions de futur amb la seva vida, el veia buit. Mr. Simon, en canvi era intel·ligent, estudiava l'últim any de dret, i el veia una persona amb qui parlar, el típic noi perfecte per tenir plans de futur. El que jo deia, una fusió hagués estat la millor solució. Malauradament, no va passar i després de menjar-me el cap tot l'estiu: Don Mejillón o Mr. Simon, al final, com sol passar, cap.
Va passar el temps i al desembre '08, després de donar molt pocs senyals de vida a Don Mejillón qui, suposadament seguia penjadíssim de mi, vaig adonar-me que els estudis no importaven tant i que el que importava era que jo per ell ho era. Vaig quedar amb ell, però les coses havien canviat: Havia estat amb una "noia" i que per aquells moments no podia confiar en mi, perquè llavors li deia que sí, però qui sap si d'aquí uns dies ja era que no (el tenia traumatitzat, pobre!). Així que vaig estar molt, extramadament borde amb ell. Després em vaig penedir i li vaig enviar un sms dient-li que l'estimava (noies, això no es fa). I em va contestar el mateix que m'havia dit, no podia confiar en mi. Van anar passant els dies, vam tornar a quedar, com a amics i no va passar res, l'endemà vaig anar a veure'l per sorpresa, era l'últim dia de l'any, i no li va sentar gaire bé, així que la història va queda aparcada.
Al mes vaig començar a sortir amb un noi, en Flash. Es diu així per la seva rapidesa biològica a l'hora de satisfer sexualment una dona, és a dir, és ejaculador precoç. Sé que és cruel, però que voleu que us digui? El tio és un cregut i crec que necessita alguna cosa per fer-li baixar els fums. És important remarcar que estava amb en Flash per oblidar a Don Mejillón. I quan vaig parlar per msn amb Don Mejillón, vaig tenir ganes de refregar-li per la cara que estava amb algú (encara no sabia que era Flash), la meva sorpresa va ser quan ell també estava amb algú! Amb la tia amb la que s'havia liat durant aquells mesos d'absència meva! També em va dir que sabia que ell i jo estavem destinats però que ara per ara no era el moment, bla bla bla... Així que vaig tornar a plorar... Vaig deixar-ho amb en Flash (és un dels errors més grans de la meva vida, haver sortit amb aquest individu) i vaig tornar a per Don Mejillón... no estavem destinats, segons ell? Li vaig enviar un mail llarg, obrint-li el meu cor, un altre cop i, sabent que sóc extremadament orgullosa, ho hagués pogut apreciar. En lloc d'això va trigar una setmana a contestar dient-me que no s'ho havia llegit per por a que li hagués escrit alguna cosa com el que li havia escrit. Em va deixar entendre que sentia algo per mi, i que havia sentit "coses" quan havia llegit el mail. Però en fi, es va queda en res. El seu germà bessó es va portar molt bé amb mi i ens vam unir força. Vaig quedar amb ell i, em vaig trobar Don Mejillón que havia muntat una escena perquè no volia que el seu germà quedés amb mi... Im-pressionant! Va anar seguint la relació amb ell i em vaig assabentar que Don Mejillón de només 22 anys i la seva xurri de 30 ANYS, s'havien conegut per internet, per una pàgina web de música així que la seva xurri li diem la cyber. El tema de Don Mejillón queda més o menys tancat fins a dia d'avui, ens hem vist un parell o tres de cops, però sembla que estem de bon rotllo, hem tingut algun pique però res important. El vaig notar exageradament distant quan vaig anar a la platja amb el seu germà bessó i els seus amics, amb els que em porto molt bé. Però quan vaig intentar parlar amb ell, no va estar gaire receptiu, després sembla que se'n va adonar i al cap del temps em va parlar pel facebook, però jo no vaig tenir temps per parlar amb ell. I l'endemà va marxar a Eivissa, evidentment tot pagat per la cyber, amb tants anys ha tingut temps d'estalviar!
Al febrer vaig coneixer un alemany, anomenat Guiri. Vam estar uns cinc mesos mig liat, l'únic problema va ser que ell vivia a Alemanya i jo aquí. Així que després que vingués un altre cop i jo anés a veure'l, i que em digués que estava molt xof perquè havia marxat, va dir-me que no podia suportar la distància i que jo era lliure de fer el que volgués, però que ei, podiem seguir parlant eh? NO CAAAL! Em va parlar dos dies després i jo vaig estar molt borde (s'ho mereixia) i ja no sé res més d'ell, el veig de tant en tant connectat, tot i que ara fa uns dies que no (potser m'ha esborrat!) però no parlem pas. Jo per ell hagués anat a alemanya quan hagues acabat però la vida és dura noies.. i els nois mai saben apreciar el que tenen.
Cal dir que no vaig ser 100% fidel, ja es diu "Relaciones a distancia, felices los cuatro". I vaig estar amb un noi, en Leopardo. Era atent, guapo i estava molt bo. A més era del meu estil així alternatiu. Pero era massa pesat així que el vaig acabar deixant. No hi ha gaire cosa d'ell a explicar, simplement que li vaig agafar fàstic, mania o ves a saber! Però la qüestió és que no tenia pas ganes de fer-li un petó així que millor l'envio! (Suposo que comenceu a entendre perquè diuen que de vegades sembla que no tingui ànima, ni sentiments).
Així, els últims homes de la meva vida actualment són, el meu professor d'anglès (sembla increïble però l'ET i jo vam tenir més que paraules quan ens vam trobar de festa), un noi de la universitat el Basc, qui d'aquí uns dies marxa i, tot i que tenim molt bon rotllo em sembla que no vull res amb ell i un "amor frustrat", en Ken del passat. Aquest ja té més història per explicar.
Tot va passar fa exactament dos anys, el vaig conèixer una setmana més tard que ho deixés amb la seva novia de tres anys i mig. I tot i que el vaig avisar que era complicat perquè feia poc temps, ell tenia ganes, vaig estar tot un mes fora i em trucava quasi cada dia i parlàvem durant hores. Quan vaig tornar vam començar alguna cosa semblant a una relació, però la cosa es va anar torçant a la setmana i, evidentment, la culpable era la ex. Així que em va dir que es pensava que estava preparat però no ho estava. Temps més tard em vaig assabentar que a la setmana de conèixer-me (quan jo era ja al poble), es va liar amb la que era la meva millor amiga. Visca l'amistat! No em vaig pas emprenyar amb ell perquè ell i jo no érem res, però sí amb ella que sabia que m'agradava però, sobretot, perquè no m'ho havia dit i jo no puc amb l'hipocresia. La meva relació amb ella i el grup anterior va acabar aquí. Ara he tornar a parlar amb en Ken, i sembla que la cosa va bé tenim feeling i vindrà al meu comiat. Ja veurem que passa tota una nit de discoteca i alcohol.
Cert! No us ho he dit noies! Marxo 3 mesos fora, a Londres, d'Erasmus. Aquest blog serà internacional! I només falten 15 dies!
I, ja per acabar, i deixant de banda els homes només em queda dir que des de l'any passat la meva vida s'ha intensificat en tots els sentits, no sé si serà pel fet d'haver anat a la universitat, per haver madurat, o per haver conegut la Lyla i la Bee, però cada dia m'adono més que sense elles la meva vida no seria el mateix. Us estimo babes!
Seguirem informant!
Naive.
